Un mètode per a convertir una gla en una planta

Que pot ser d'alguna mena de roure, alzina o garric.
En primer lloc, cal recollir la gla. Com més grossa millor, perquè d'ella ha de créixer l'arrel abans que pugui extreure l'aliment de la terra. Les alzines més o menys aïllades entre camps de conreu generalment produeixen més glans i més grosses que les boscanes.
La gla es fa germinar posant-la en un pot o recipient amb sorra de riu i bastanta humitat. Amb poca humitat, la gla conservaria la seva capacitat de germinació però tardaria molt més a fer-ho. A vegades, si ha plogut recentment, és possible trobar-les germinades al peu de l'arbre. Quan l'arrel tingui uns 2 cm. de llargada, ja es pot plantar:



Sense cap anomalia, la rel surt recta. Però no té molta importància.

Es fa un clot a terra, d'uns 4-6 cm. de profunditat:


I un forat al fons, per a tenir la seguretat que l'arrel podrà aprofundir i no toparà amb cap pedra:





L'arrel al forat:


Es cobreix amb sorra de riu. Segons quin altre tipus de terra podria quedar prou endurit després
d'una pluja com per a impedir la pujada del brot, que pot trigar 3 mesos a emergir de terra:



I humitegem una mica:


En un clima de gelades escasses a l'hivern i d'estius eixuts i calorosos convé fer aquesta operació
tan aviat com sigui possible, a fi que les arrels puguin desenvolupar-se al màxim abans no arribi
l'estació eixuta.
En un clima més humit a l'estiu es pot demorar aquesta operació fins al febrer o març, mantenint
les glans sense germinar, però conservant-ne la capacitat, en sorra moderadament humida.

Aquesta vegada ha tardat 113 dies en emergir el brot a la superfície:


Aspecte als 130 dies. Les punxes amb prou feines fan pessigolles, però no sang. Les fulles són tendres.


La següent fotografia és de l'arbre que va subministrar la llavor, al maig de l'any següent: